Seria fantàstic
que res no fos urgent.
No passar mai de llarg i servir per quelcom.
Anar per la vida sense compliments
anomenant les coses pel seu nom.
Cobrar en espècies i sentir-se ben tractat
i pixar-se de riure i fer volar coloms.

Joan Manuel Serrat, «Seria fantàstic», dins el disc Fa 20 anys que tinc 20 anys (Ariola, 1984)

Una de les meves germanes contestava, imitant el pare: «Encara no ho has entès? Quantes vegades t’ho haig de repetir?»; i un dels tiets, en la veu d’una altra germana: «Tot el sant dia escudella»; i en boca meva, la mare: «Primer que agafin els grans»; i el meu germà petit, el més marrec de tots, feia d’àvia i ens demanava tot bonatxàs mentre ens pixàvem de riure: «Què, heu quedat ben tips?».

Miracle Sala, «Ja no queden ales», dins La força de les paraules (Valls: Cossetània, 2017)