empastifar v

Definició

Embrutar, especialment amb una substància pastosa, viscosa, amb un tint.

No el toquis, que li empastifaràs la roba de mantega.

S’ha empastifat les mans de greix.

En sentit figurat, empastifar-se (en una cosa) vol dir involucrar-se en un afer tèrbol i sortir-ne malparat.

No s’han empastifat amb els negocis que els altres feien.

Etimologia

Derivat de pasta amb la partícula sufixal -if- popular que apareix en altres mots com enganyifa, esborrifar, espellifar. Més mots de la mateixa família són pastera, pastís, pastilla, pastitx i pistrincs.

Usos

  • Resulta que els nens d’aquella època, a part de la funció primera dels Garibaldi, els feien servir per llepar-se el dit amb el fòsfor i s’empastifaven la cara amb uns tons llampants, com si fossin indis. Va ser una moda tràgica. Aquella nit de Sant Joan de 1973 van morir sis nens com a conseqüència de la intoxicació produïda pel fòsfor.

    Josep M. Fonalleras, «El nen que fugia de les brases» (El Periódico de Catalunya, 23 de juny del 2013)
  • Els coloms, quan van estar tips de volar van anar baixant ara l’un ara l’altre, i es van ficar al colomar com velles a missa, a passos petits i amb el cap endavant i endarrere com maquinetes ben engegades. I des d’aquell dia no vaig poder estendre la roba al terrat perquè els coloms me l’empastifaven. L’havia d’estendre a la galeria. I gràcies.

    Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant (1962)

Tema de la setmana

Verbs en perill de desaparèixer, suplantats per uns altres del castellà de sentit aproximadament equivalent

Enllaços

Un comentari a “empastifar”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

empaitardescuidar-se