Definició
1 Deixar de fer una cosa per efecte de no recordar-se de fer-la.
Em vaig descuidar de demanar-li-ho.
No et descuidis d’anar a cals avis.
2 Oblidar (alguna cosa), no pensar a agafar-la; distreure’s.
M’he descuidat les claus al despatx.
S’ha descuidat un moment i la llet ha bullit.
Etimologia
De cuidar, del llatí cogitare, ‘pensar’. Antigament cuidar volia dir ‘pensar’: «E cascú cuida ésser altre Salomó en saviesa» (Bernat Metge, Lo somni).
Usos
El president ens rebé molt cordialment. Estava molt pàl·lid. Semblava fatigat. Fumava nerviosament.
Josep Pla, Francesc Pujols. Notes, dins Tres biografies (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 517
—Si us plau, tracteu-me de Companys…! —digué en observar que Pujols, sempre protocol·lari, el tractava de Senyor President.
Per no fer-se pesat, Pujols entrà de seguida en matèria. Parlà del seu fullet [contra la destrucció del contracte de rabassa] —que el President havia llegit i que, segons pròpia confessió, estava molt ben fonamentat. Després afegí:
—És un document indispensable… però té un petit defecte: és massa jurídic. És potser aquest el punt que us descuideu. El moment actual no és jurídic, és polític i concretament revolucionari. És això que hauríeu de veure. Tota la resta és secundària.Si la paraula expressa no arriba fins a nosaltres és perquè Proust ja s’adreçava al present. Per a ell, només el passat tenia una existència real. I en el tempo angoixós de l’obra en la qual va dibuixar de mà mestra la imatge d’aquell món que agonitzava, ens sembla de vegades que sentim la desesperada prolixitat del qui no es vol descuidar res perquè sap que, en l’hora que ell acabarà de parlar, tota la resta serà silenci.
Maurici Serrahima, Marcel Proust (Barcelona: Edicions de 1984, 2011 [1971])
Tema de la setmana
Verbs que si badem gaire corren el risc de desaparèixer