Definició
1 Encalçar, córrer (darrere algú o alguna cosa) per atrapar-lo.
Els gossos empaitaven una llebre. L’infant empaita la pilota pendÃs avall.
2 Escometre (algú) per aconseguir-ne alguna cosa.
Sempre m’empaita perquè li compri alguna de les seves pintures.
3 Perseguir amb intenció amorosa.
És una noia que en Robert havia empaitat al poble quan era jove.
Etimologia
Probablement del llatà vulgar impactare, format sobre impactum, participi d’impingere, ‘empènyer’, o potser alteració d’empatxar.
Usos
El meu primer impuls d’escriptura neix de la ferida que la guerra civil espanyola va deixar en la meva famÃlia. Respon a una herència trà gica que jo començaria a acceptar mentre ja havia format la pròpia, de famÃlia, just quan semblava que me’n podia allunyar dient, tan senzillament, «això no em pertany». Però, em continuava empaitant, i em vaig posar a escriure una de tantes històries semblants. Vaig veure una dona com una llosa de pissarra, que recorre el seu trajecte fins que arriba arran de mar en plena vellesa. Pedra de tartera.
Maria Barbal, «Universos de butxaca» (Carà cters, núm. 56, estiu 2011)«Tu sempre dius la veritat?», li etziba la noia, entre emprenyada i encuriosida. La resposta paga la pel·lÃcula: «La veritat és més fà cil de recordar». És cert: la mentida i la mala memòria són difÃcilment compatibles. Però la veritat mereix ser empaitada i reivindicada no només per comoditat, sinó sobretot per justÃcia. Per honestedat intel·lectual i per imperatiu ètic.
Eva Piquer, «La veritat té raó» (Avui, 26 de juliol del 2010)