espellifat -ada adj

Definició

Que porta la roba feta malbé, esquinçada.

Un home espellifat regirava les escombraries.

Aquest nen sempre va espellifat.

Etimologia

D’espellifar (‘malmetre, destrossar la roba’), de pell, del llatí pellis, íd.

Usos

  • En veure’m tan espellifat, el porter em va dir que no podia entrar. Mai ningú no m’havia negat l’entrada enlloc, encara. Una flamarada d’ira cremà dins meu, però em mancava el valor de sostenir-la. Vaig girar cua i me’n vaig anar, de nou al carrer, a l’aire, al fred, a l’aigua que em penetrava els parracs. Encara ara vaig humit d’aquesta aigua. El sol que ha passat damunt meu, al parc, no els ha assecats pas del tot.

    Manuel de Pedrolo, Elena de segona mà (Barcelona: Selecta, 1967)
  • Un individu mig espellifat, en veure’l aturat, se li acosta, es descorda l’americana i, agafades a la butxaca interior, li mostra tot de plomes estilogràfiques.
       —Parker, Waterman, Sheaffer’s… — murmura.
       L’Ignasi fa que no amb la testa.
       —Barates… —el tempta l’altre—. És tot el que em queda d’una partida que acabo de comprar.

    Manuel de Pedrolo, Una selva com la teva (Barcelona: Destino, 1960), pàg. 145

Tema de la setmana

Mots amb pell. Avui fa 25 anys de la mort de Manuel de Pedrolo (l’Aranyó, la Segarra 1918-Barcelona 1990). Elena de segona mà va ser la primera novel·la que va escriure, el 1949, tot i que no va ser publicada fins el 1967.

Enllaços

Un comentari a “espellifat -ada”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

no tenir sinó la pell i l’oscabra