Definició
Tros molt petit d’alguna cosa, especialment de pa.
Quan ha partit la coca ha fet moltes engrunes.
S’ho ha menjat tot, no n’ha deixada ni una engruna.
(fig.) No té una engruna de paciència.
«De rica taula, les engrunes»: vol dir que de les coses bones, la porció més insignificant té valor. «Al cul del sac se troben les engrunes»: vol dir que a la fi dels plets o qüestions es troben els resultats (Diccionari català-valencià-balear)
Etimologia
Potser d’un llatí vulgar grunu, encreuament del llatí granum, ‘gra’, i grumus, ‘munt de terra, grumoll’, o bé de la base preromana indoeuropea grno-, ‘gra’.
Usos
Altíssim: Atorgueu-vos sense defallences, ara i en créixer, de grans i de vells, una almoina recíproca de perdó i tolerància. Eviteu el màxim crim, el pecat de la guerra entre germans. Penseu que el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum.
Salvador Espriu, Primera història d’Esther (1948)
Tema de la setmana
Engrunes de la Primera història d’Esther, de Salvador Espriu