Definició
Tros molt petit d’alguna cosa, especialment de pa.
Quan ha partit la coca ha fet moltes engrunes.
S’ho ha menjat tot, no n’ha deixada ni una engruna.
(fig.)  No té una engruna de paciència.
«De rica taula, les engrunes»: vol dir que de les coses bones, la porció més insignificant té valor. «Al cul del sac se troben les engrunes»: vol dir que a la fi dels plets o qüestions es troben els resultats (Diccionari català -valencià -balear)
Etimologia
Potser d’un llatà vulgar grunu, encreuament del llatà granum, ‘gra’, i grumus, ‘munt de terra, grumoll’, o bé de la base preromana indoeuropea grno-, ‘gra’.
Usos
AltÃssim: Atorgueu-vos sense defallences, ara i en créixer, de grans i de vells, una almoina recÃproca de perdó i tolerà ncia. Eviteu el mà xim crim, el pecat de la guerra entre germans. Penseu que el mirall de la veritat s’esmicolà a l’origen en fragments petitÃssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d’autèntica llum.
Salvador Espriu, Primera història d’Esther (1948)Banyeta: L’esprimatxat compare i jo, còmics de la llegua, rastregem les petjades d’Aman, el qual cabriolarà avui a la cort, al nostre ballet, a l’hora de les postres, quan hom l’arreplegui per al sarró curullÃssim, on el magre soci em trasmuda en llepolies engrunes i sobrances de les estovalles del món.
Salvador Espriu, Primera història d’Esther (1948)
Tema de la setmana
Engrunes de la Primera història d’Esther, de Salvador EspriuÂ