Definició
1 Sentència canònica d’excomunió o d’exclusió del si de l’Església.
2 Reprovació completa; maledicció que recau en una persona segons els seus actes o les seves opinions.
El que ha fet Millet al Palau mereix l’anatema de tothom.
Etimologia
Del llatí eclesiàstic anathema, del grec anáthema, ‘ofrena votiva’, esdevingut pejoratiu en grec cristià en el sentit d”objecte maleït’ i, després, de ‘maledicció’. El verb que hi correspon és anatematitzar.
Usos
ELIASIB: Anatema contra el savi insensible al sofriment del dèbil, que es tanca a la torre de vori d’una serenor cruel.
Primera història d’Esther (1948)
MARDOQUEU: I digui tot el poble: «Amén».
ELIASIB: Anatema contra el covard que calla quan el mal governa i anteposa a la consciència l’escalfor del seu ventre.
MARDOQUEU: I digui tot el poble: «Amén».
ELIASIB: Anatema contra el qui escandalitza els innocents i els simples.
MARDOQUEU: I digui tot el poble: «Amén».
Tema de la setmana
Mots trobats a la Primera història d’Esther, de Salvador Espriu