Si els objectes tenguessin la capacitat de parlar-nos, els bancs ens contarien les confidències que s’hi ha fet molta gent, els secrets d’amor, els somnis de bona fortuna. Ens explicarien les frases que s’hi ha dit algú, mentre reposava una mica de la passejada. Paraules que formen part d’històries belles o dures, amargues o incertes, esperançades, resignades, felices.

Maria de la Pau Janer, Maria de la Pau Janer, «Secrets» (Avui, 29 de juny del 2007)

Per si tot això no fos prou, ell de tant en tant em proposava noms de poetes grecs per convidar al Festival Internacional de Poesia de Barcelona, com ara l’atenès Titos Patríkios o el xipriota Mihalis Pierís: va ser així com el públic barceloní del Palau de la Música els va conèixer traduïts per l’Eudald [Solà], i va ser de la seva mà que ells van conèixer la capital del nostre país… Les passejades pels carrerons i monuments del barri Gòtic es convertien en apassionants viatges no sols per l’espai sinó també en el temps: com a bon «deixeble» que era del doctor Rubió, es delia per mostrar les connexions entre el món grec, bizantí i català, per fer emergir el nostre substrat més preuat, el que probablement més ens singularitza.

Àlex Susanna, El món en suspens (Barcelona: Proa, 2022)