Gairebé lligades amb aquelles paraules, començaren a sentir per damunt del rebombori dels carrers veus dels membres del comitè municipal aconsellant l’evacuació de la vila. A partir d’aleshores, la memòria de Malena era un revoltim: l’entaforament febrós, amb l’ajuda de l’Anna, de roba, joies i diners en una maleta; els embussos de gent carrejant estris, complicats per la presència dels vehicles militars en retirada.

Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 184

[1992]  Les persones assenyades no tenen altra opció que automarginar-se i romandre en silenci. Només la rauxa m’empeny a participar en el revoltim, a obrir la boca per expressar bajanades.

Guillem Simó, En aquesta part del món. Dietaris, 1974-2003 (Pollença: El Gall, 2005), pàg. 111