Definició
Etimologia
Participi de l’antic revoldre, ‘remenar, regirar’, llatí revolvĕre, mateix significat (d’on ve també el mot revòlver, que ens ha arribat de l’anglès perquè el seu inventor, el nord-americà Samuel Colt [1814-1862], va registrar-ne la marca amb aquest nom). Com a substantiu, vegeu també revolt m; en femení revolta és l’‘acció de revoltar-se’.
Usos
—Té, Aram —em va dir—. Aquí tens un quadern nou, perquè hi escriguis les coses noves que veuràs en aquest viatge tan llarg.
Maria Àngels Anglada, Quadern d’Aram (Barcelona: Columna, 1997)
Però, en comptes de ser un record d’impressions de viatge, ha esdevingut una memòria, sobretot, de la dissort del nostre poble. Hi falten molts fets, petits i grans, perquè sempre ens ha acompanyat en temps revolts. Ara, però, tenim un temps, sembla, de tranquil·litat, i la mare s’ha acostumat força a Marsella. Jo, però, tinc molta feina, estic molt de temps en mar i no em lleu gaire d’escriure.És trist el meu camí. Treballs i penes
A.S. Puixkin, «Elegia», dins Poesia russa (Barcelona: Edicions 62, 1983), traducció d’Elena Vidal i Miquel Desclot
la mar revolta del futur m’augura.
Però no vull, amics, no vull morir,
que jo vull viure per pensar i sofrir.
Tema de la setmana
Mots amb ‘voltar’