Definició
1 En va, sense efecte, inútilment.
És debades que insisteixis, no ho reconeixerà mai. Tot fou debades. No els ho va dir per no fer-los patir debades.
2 Gratis, de franc.
Han volgut entrar debades, però no han pogut.
Etimologia
De l’àrab bâtil, ‘va, inútil’.
Usos
Serem allò que vulguem ser. Debades
Miquel Martí i Pol, «Ara mateix», dins L’àmbit de tots els àmbits (1980)
fugim del foc si el foc ens justifica.I en aquell moment s’adonà de la pèrdua del guant.
Enric Valor, «Els guants de la felicitat», dins Rondalles valencianes 2 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
—Ai!
—Què és?
—El guant!
El van buscar pertot, però, és clar, fou ben debades.
Tema de la setmana
Durant el mes de maig, el Centre de Normalització Lingüística L’Heura de Santa Coloma de Gramenet ha tirat endavant la iniciativa «Al maig, paraules a raig»: cada dia (feiner) proposaven una paraula. De les vint triades, la majoria ja les hem fetes rodar a RodaMots, però algunes no. Amb les que veurem aquesta setmana, ja les tindrem totes vint!