al·lot -a m i f

Definició

Noi, xicot (Balears).

Alguns refranys mallorquins: «Segons s’al·lot, ses juguetes»: ho diuen per indicar que cal tractar cadascú de manera adequada a la seva manera d’esser.—«Ets al·lots, si los donen un dit, prenen tota sa mà».—«Ets al·lots són un eco»: vol dir que els al·lots xerren allò que han sentit a dir a la gent gran.—«Més val al·lots que malalties»: es diu per a conhort d’algú que considera excessiu el nombre de fills (Diccionari català-valencià-balear).

Etimologia

De l’antic arlot, ‘home o noi de mala vida’, per assimilació de les dues consonants líquides, segons sembla imitat del francès antic arlot, herlot, d’origen incert.

Usos

  • La celebració del Dia de les Verges abans era festa sonada. Previ permís del Govern Civil, a cada cap de cantó et trobaves amb colles de jovençans que, armats de guitarres i guitarrons, i els més desposseïts tocant una simple harmònica o rascant amb entusiasme botelles de palo Túnel o d’anís del Mono, feien sonar la seva tonada particular. Qualsevol instrument era bo per armar gresca i anar a fer serenates a ca les al·lotes que festejaven o pretenien. Hi havia una al·lota del carrer de les Monges que tenia un concert de luxe: el seu enamorat, n’Antonio, era vocalista de la sala de festes «Titos» i cada any els balcons estaven estibats de gent per sentir-lo cantar de franc acompanyat de mitja orquestra. N’hi havia que se mudaven i tot, i les mamballetes omplien el carrer.

    Conxa Forteza, Històries del carrer (Palma: Amics dels Arxius de Mallorca, 2006), pàg. 36
  • El que m’agrada més de Macaret és que puc anar amb bicicleta sense posar cara d’intel·lectual ni dur màscara de poeta. […] Qualque fosquet, m’afegesc als al·lots que juguen a futbol i m’ho pas molt bé. Aquesta combinació de vida literària i vida natural que puc fer aquí és una meravella. No deman res més. Açò i veure els al·lots i na Roser feliços. Però les nits, de vegades, es fan llargues i difícils per a qui com jo és mal dormidor i l’altera qualsevol renou.

    Ponç Pons, Dillatari (Barcelona: Quaderns Crema, 2011), pàg. 112

Tema de la setmana

Mots amb l·l

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

el·lipsitaral·lirot