Així, el conjunt encara no, aïllat de qualsevol context, suscita, sens dubte, a tothom, una idea temporal, com la que expressa en oracions com Encara no m’ha escrit o Encara no hem cobrat. I són molts els qui segurament no pensarien a donar-hi cap més aplicació. Però el fet és que aquest conjunt pot tenir també un valor clarament quantitatiu, en oracions com les següents, que no resulten pas inusuals: Em va costar encara no mil pessetes. De raïm, en va portar un cistell encara no.

Albert Jané, «Encara no», dins El llenguatge. Problemes i aspectes d’avui, II (Barcelona: Edhasa, 1978), pàg. 140

Hi ha coses que ja es veuen venir, que són faves comptades, que són com l’aigua, que sempre va cara avall, o com tantes i tantes coses ineluctables, indefectibles, infal·libles i immancables. Ara mateix passa, a tota velocitat, tocant les sirenes desesperadament, una dotació de cotxes de bombers, que, amb tota probabilitat, deuen anar a apagar foc. Ves, fa una hora encara no, qui els ho havia de dir, als afectats per l’incendi, que estaven a punt de trobar-se en aquest tràngol. En fi, tal dia farà l’any.

Albert Jané, Calidoscopi informal (Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2017), pàg. 383