¡Oh les meravelles de la unitat nacional ad usum centralistarum! Sí, així l’entenen, aqueixa bona unitat, els centralistes! ¡Així uneixen ells, respirant odi, tirant llamps i pestes contra els espanyols que no pensen com ells! Sí, ells fan Pàtria odiant i malparlant dels germans de Pàtria; ells fan unitat decantant-se, fent-se lluny dels units amb ells per vincles tan naturals com el d’esser nats en el mateix tros d’Espanya.

Antoni M. Alcover, Dietari de l’excursió filològica 1906, a cura de Maria Pilar Perea (Barcelona: Proa, 2006), pàg. 180

   —I escolta ¿que no t’agraden ses peres?
   —Així mateix.
   —Idò puja damunt aquesta perera, i menja’n fins que en vulgues; i jo aniré a fer sa trosselleta.
   —Espediu, i farem via.
   La Mort puja damunt sa perera, i menja qui menja peres, fins que les se tocà amb so dit; però quan volgué davallar no pogué, perquè es jai no se’n volia anar amb ella, i s’estimava més capllevar per aqueix món que morir-se; i la pobra que tirava llamps i pestes com si tot ho hagués volgut encendre.
   I an es jai li vengué an es cap fer-la-hi estar molt de temps; i passaren anys i anys, i la Mort damunt sa perera sense porer matar nigú.

Antoni M. Alcover, «Es jai de sa barraqueta», dins Contarelles d’En Jordi des Recó, vol. I (Palma/Barcelona: UIB/IEB/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012), pàg. 123