menar v

Definició

Conduir, guiar, portar.

Mena les vaques a pasturar.

Les seves petjades ens han menat al lloc.

Aquest camí mena a la font.

El ritme de vida que porten els menarà a la ruïna.

Etimologia

Del llatí vulgar minare, ’empaitar, conduir animals’, llatí clàssic minari, ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits.

Usos

  • El camí no mena enlloc;
    l’han fet massa curt.
    Estira’l, estira’l
    fins que arribi a l’entranya del bosc!
    L’hi esperen follets
    en cases de molsa.
    Anys i panys fa que el criden de nit;
    anys i panys fa que el busquen de dia…
    El camí no hi va mai; no té peus.
    Si li dónes els teus
    i jo els meus,
    potser caminaria…
    i estirant-lo tots dos bosc endins
    ben segur que aviat el duríem
    on no arriben els altres camins.

    Joana Raspall, «El caminet», dins Escaleta al vent (Barcelona: La Galera, 2002)

Tema de la setmana

«Tot i passant-hi, | els camins de la vida | no sé on menen», fan uns versos de Joana Raspall. Aquesta setmana veiem mots trets de la seva obra amb motiu del seu centenari. 

Enllaços

L'escreix

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

relbrancatge