connubi m

Definició

Matrimoni.

Etimologia

Del llatí connubium, mateix significat, derivat de nubere, ‘cobrir amb un vel; casar-se’. Més mots de la mateixa família són noces, nupcial, núbil (‘en edat de casar-se’).

Usos

  • Quan fou constatada la periodicitat de les fases de la lluna, els mesos lunars serviren de còmput als calendaris. Plutarc i Diodor de Sicília diuen que l’any per als egipcis —i probablement per a d’altres pobles orientals— era el mes de la lluna. Això explica moltes coses: la venerable edat de Matusalem, el fet que els patriarques entressin, a quatre-cents anys, en els més arriscats connubis, etc. Plini el Vell, que sabé tantes coses del seu temps, escriu que «molts pobles ajusten els anys a les revolucions de la lluna; així podem dir que alguns homes d’aquests pobles han viscut llargs cents anys».

    Josep Pla, Les hores (1953)
  • Només els homes del comtat d’Empúries
    sabem quin és el goig del nostre vent:
    la testa nua ens torna el pit valent,
    connubi foll de Gràcies i de Fúries.

    Carles Fages de Climent, Balada del sabater d’Ordis (1954)

Tema de la setmana

Mots amb ena geminada

Enllaços