Definició
Rescabalar-se; en el joc, guanyar allò que hom havia perdut.
Ara m’ha perjudicat, però un dia faré la pau i li sabrà molt de greu d’haver-me anat en contra.
També pot voler dir ‘tornar a algú el mal que hom n’havia rebut’, on la idea, doncs, seria més aviat de revenja: Li va prendre la feina tal com l’altre li havia fet abans; així el primer va considerar que havien fet la pau.
Fer les paus és ‘cessar d’estar barallats o renyits’.
Usos
—És de debò, això, que el món està a punt d’acabar-se? Tan poc, li sembla, que li queda de vida? Pensi, fra Bernat, que jo acabo de sortir de la presó. M’hi he passat vuit anys i set mesos. Més de vuit anys, tancat allí dins, entre quatre parets. I ara que n’acabo de sortir i que em disposava a fer la pau, em ve vostè i em diu que el món s’acaba, que és qüestió de dies, si no d’hores. Que ho ha dit de debò, allò d’«avui hi som i demà no hi som»?
Albert Jané, «La fi del món», dins Noranta-nou contes (Barcelona: Columna, 1995), pàg. 57Recordo, per exemple, la meva quarta ascensió al puig de Bassegoda. En les ascensions anteriors no m’hi havia pogut estar sinó curtes estones, perquè l’itinerari manava. Però aquella vegada vaig fer la pau, perquè m’hi vaig estar ben bé sis hores.
Albert Jané, Els camins irresolts (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986), pàg. 12
Tema de la setmana
Homenatge a Albert Jané