Davant de la insistència de la portera, va dir que no volia trobar-se amb el cadàver de la seva estimada cosina, que li venia una basca només de pensar en la pudor que faria. El seu marit, en Raül, emmudí i va dir que no podia decidir res, que se sentia molt deprimit. I tornà a preguntar si era veritat que en Manolete s’havia mort.

Montserrat Roig, L’òpera quotidiana (Barcelona: Planeta, 1982)

Quan la vingué a visitar la mare, quan feia vint-i-quatre hores que l’havien operada, la dona es posà a plorar, i li tocà a la filla reconfortar-la. Quan la mare marxà, els ulls anegats, tingué una basca i es passà mitja hora vomitant. La infermera no tenia prou mans per aturar aquell doll.

Isabel-Clara Simó, Júlia (Barcelona: La Magrana, 1983)