Definició
Conjunt de coses de certa aparença però de poca importància; ostentació.
Etimologia
Del castellà faramalla, procedent de l’antic farmallo ‘engany, falsedat’, metàtesi del baix llatí hispànic malfarium ‘crim’, encreuament de nefarium ‘crim nefand’ amb maleficium ‘malefici’.
Usos
És com en el tema del feminisme: o em tractes com a ésser humà, amb dignitat, o tot el que em dius és faramalla. No en tinc prou que els salaris siguin iguals, vull totes les dignitats. No vull ser home, vull ser igual en dignitat.
Isabel-Clara Simó, entrevistada per Víctor Alexandre a Jo no sóc espanyol (Barcelona: Proa, 1999), pàg. 261En acabat, i a proposta del comprador, decideixen fer cap a un cine. Veuen una pel·lícula policíaca, bastant dolenta, on un marit enganyat intenta cometre el crim perfecte. A la sortida, el foraster explica que tanta faramalla sobre el crim perfecte li ha semblat sempre una estupidesa, i que està tip de pel·lícules i novel·les sobre el tema.
Quim Monzó, «Porc bullit amb salsa de rave», dins Vuitanta-sis contes (Barcelona: Quaderns Crema, 1999)