atabalar v

Definició

1  Fatigar el cervell, marejar, amb sorolls.

No paren de cridar tot el dia: m’atabalen, aquestes criatures!

El soroll del taller atabala el veïnat.

2  (fig.) Atorrollar.

M’han atabalat a preguntes.

S’atabala quan li presenten algú.

Usos

  • No en puc treure l’entrellat
    «corason loco»,
    jo no sé qui t’ha enredat
    menjant-te el coco.
    I és que no me’n sé avenir
    com això no et fa patir
    ni t’atabala;
    és difícil esbrinar
    com es poden mantenir
    dues pàtries i no estar
    tocat de l’ala.

    La Trinca, «Corasón loco (tocats de l’ala)», al disc Nou de trinca (1981)

Enllaços

Temes i etiquetes