abaltir v

Definició

Condormir, endormiscar, ensopir.

Tot just m’havia abaltit que tocà l’hora de llevar-me.

Etimologia

D’origen incert, possiblement preromà, potser relacionat amb la base indoeuropea balt-, ‘blanc, esblaimat’.

Usos

  • En efecte: l’amo complí el que havia dit a la Vicenta, i aquella mateixa vesprada visità la Júlia, que estava abaltida al llit. La mare li havia posat llençols de blonda i flassada, perquè suara.

    Isabel-Clara Simó, Júlia (Barcelona: La Magrana, 1983), pàg. 109

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

mant -afat, fada