Definició
1  Porció petitÃssima (d’una cosa).
2Â Â no entendre-hi (o no saber-ne, etc.) un borrall: no entendre-hi, no saber-ne, etc., mica.
Etimologia
Del llatà tardà burra, ‘drap bast de llana’, d’origen incert en llatÃ.
Usos
Dintre la seua ignorà ncia impenetrable, havia pensat, abans d’emprendre el primer viatge que féu per Europa, una curiosa teoria lingüÃstica: «Si parle en valencià , m’entendrà tot lo món». … No cal dir que la seua teoria s’estavellà lamentablement contra la realitat, i que a fora no n’entengueren ni un borrall, del que ell els parlava.
Isabel-Clara Simó, Júlia (Barcelona: La Magrana, 1983), pà g. 84Destino era, una mica, el reducte d’aquest periodisme; i Pla n’era l’estrella més brillant. Nèstor Luján aprèn, naturalment, de Pla; aprèn, sobretot, l’ofici de Pla, capaç d’escriure una guia sense baixar del vaixell —i Xammar prou que li ho criticaria— o d’escriure dignament d’algun tema sense entendre-hi ni un borrall.
Agustà Pons, «Nèstor Luján, ‘Destino’: indestriablement…», dins Deu daus (València: Tres i Quatre, 1991), pà g. 181