Definició
Omplir el cap a algú amb promeses, esperances, etc., enganyoses per induir-lo a fer alguna cosa.
No et deixis entabanar per les promeses del candidat.
Fa l’efecte que en Jordi ens ha ben entabanat.
Etimologia
Possiblement d’un tabà , variant de tabac (de l’à rab tabbaq, usat a Espanya com a nom d’herbes medicinals, algunes estupefaents) amb pèrdua de la q, corrent en arabismes catalans, o potser de taba, ‘conversa llarga; mentida’.
Usos
Mai no s’havia deixat entabanar pels polÃtics, ni li interessaven el més mÃnim les ambicions de poder; altra cosa era respecte als problemes socials que l’afectaven, i no sols en els negocis, sinó en el cor.
Isabel-Clara Simó, Júlia (Barcelona: La Magrana, 1983), pà g. 83