mitjania f

Definició

1  Qualitat de mitjà.

2  Persona mediocre.

Com a narrador no passa d’ésser una mitjania.

3  Terme mitjà entre dos extrems.

La torre és a la mitjania entre el meu poble i el seu.

Una meitat a la mitjania de l’any, i l’altra a la darreria.

Usos

  • Li repugna [al caràcter català] enlairar els homes i tendeix, en canvi, a fer arrelar institucions. Això fa que Catalunya sigui la terra de la mitjania: ni grans personalitats brillants ni gaires de completament negades.

    Jordi Solé-Tura, Catalanisme i revolució burgesa. La síntesi de Prat de la Riba (Barcelona: Edicions 62, 1967), pàg. 137
  • [10 de gener de 1956]  Per regla general, els escriptors dolents, i els escriptors mitjans, odien el crític perquè els denuncia en llur incapacitat o en llur mitjania, o simplement perquè prefereix silenciar-los quan fa recompte de valors.

    Joan Fuster, Indagacions possibles (Palma: Moll, 1958), pàg. 31