I, les estones de repòs, l’angoixa
tindré del qui, sabent-se vulnerable,
ignora d’on serà escomès tot d’una,
o, abandonat a l’oci rutinari,
cap altre afer ocuparà ma vida
que de la mort l’adveniment pacífic.

Guerau de Liost [Jaume Bofill i Mates], «Elegia senil o pronòstiga que fa de sa futura valetudinitat» (Somnis, 1913)

En aquell moment crucial no tingué el consol de clamar al cel o de sentir-se voltat d’enemics que li servissin per a desfogar-se. L’enemic era ell i això li va permetre de concentrar l’odi, de tenir-se sempre a prop i a punt d’escometre’s.

Pere Calders, L’ombra de l’atzavara (Barcelona: Edicions 62, 1980 [1964]), pàg. 248