anostrar v

Definició

1  Ensenyar, ensinistrar, formar (algú), a la nostra manera.

2  Fer nostre. Anostrar un plat exòtic.

3  Traduir a la nostra llengua.

Etimologia

De nostre, del llatí noster, -tra, -trum, mateix significat, derivat de nos, ‘nosaltres’.

Usos

  • En una gran part del viatge ens acompanyaren les meves filles Anna i Francisca perquè començassin a conèixer terres de «fora Mallorca» i a interessar-se en l’estudi seriós del català. Al mateix temps les anostrava en la recollida de lèxic i en la transcripció fonètica.

    Francesc de B. Moll, Els altres quaranta anys (1935-1974) (Palma: Moll, 1975), pàg. 92
  • Vàrem emprendre un llarg, difícil, 
    perillós camí. I estimàvem les coses 
    —fossin neu o fang 
    rosada o constel·lació. 
    I les fèiem nostres per causa 
    de l’amor que ens havia ensenyat com anostrar-les.

    Joan Vinyoli, Llibre d’amic (1977)