Definició
Desaparèixer sense deixar rastre; deixar aquells amb qui hom està sense que se n’adonin.
Quan vaig veure que les coses prenien un mal caire, em vaig escapolir aprofitant un moment de confusió.
Etimologia
D’escà pol; probablement de l’italià scapolo, ‘lliure’, derivat de scapolarsi, ‘escapolir-se’, llatà vulgar excapulare, derivat de capulare, ‘caçar amb llaç’, i aquest, de capulum, ‘llacera’.
Usos
La dona es posà a plorar com una esperitada, i se n’anà tan de presssa com li ho permetien les cames a vore la senyora Dolors. Els udols se sentien de tota la casa, i Miquelet entrà a vore què hi passava. Quan veié la Júlia dreta, els ulls espurnejant, al mig del menjador, s’escapolà d’immediat.
Júlia (Barcelona: La Magrana, 1983), pà g. 186