Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
Ràpidament,
em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia
per als bons amics,
amb una capsa
de cartó,
fiqueu la pols
d’un servidor,
i el millor llibre
de poemes
d’aquell poeta
que creieu.
És per a anar
passant l’estona
amablement.
I, al mateix temps,
aprendre, viure,
conèixer coses
per a la propera
cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi,
que és el meu poble.

Ovidi Montllor, «Les meues vacances» (1974)