parany m

Definició

1  Trampa, giny dreçat per caçar o agafar animals.

2  (fig.)  Artifici dreçat contra algú, especialment per atrapar-lo, fer-lo caure, seduir-lo.

Pensava que els seus socis li volien posar un parany i per això no va voler vendre les seves accions.

Usos

  • El despropòsit té sentit. Vet aquí una afirmació que hem vist prou il·lustrada en els últims dies i encara més il·lustrada en els pròxims dies i segles. Es van veure el ministre Mayor Oreja i Anasagasti dins la ronda de contactes ja anunciada; però, dies abans d’aquesta reunió, el cap de govern havia acusat el PNB gairebé de col·lega d’ETA i Anasagasti va anar a la reunió qualificant-la de parany.

    Manuel Vázquez Montalbán, «El despropòsit» (Avui, 9 de setembre del 2000)
  • Quan era un nen de set o vuit anys, excel·lia en l’art de preparar paranys a la platja, a base de fer un sot ben fons, tapar-lo amb un enreixat de canyes i cobrir-ho tot plegat amb un full de paper de diari, dissimulat sota una capa de sorra ben estesa. N’havia torçat, de cames! I quins salvatges tips de riure, mareta meva!

    Tísner [Avel·lí Artís-Gener], Ciris trencats. Històries personals i divertides (Barcelona: La Campana, 1997), pàg. 145