urc m

Definició

Orgull, tarannà altiu i arrogant.

L’urc i les males maneres que té li han creat molts enemics.

Etimologia

Derivat de l’antic i dialectal aürtar, urtar, ‘topar amb algú; renyar fort’, amb alternança fònica -t/-c.

Usos

  • Així La Vanguardia havia anat agafant progressivament l’aspecte característic i l’urc dominador que ja presentava a la vetlla de la primera guerra mundial.

    Gaziel, Història de «La Vanguardia» (1884-1936) (París: Edicions Catalanes de París, 1971 [escrit originàriament el 1964]), pàg. 53

Tema de la setmana

Gaziel i La Vanguardia

Temes i etiquetes