Últimament estàvem tan acostumats a sentir que no passava res o que l’única cosa que passava figurés en el capítol etarra, que no acabem de prendre’ns seriosament que ens trobem a frec de conflictes socials greus, i esperem que d’un moment a l’altre Pujol i Duran Lleida truquin Aznar i el pacte social surti del barret de copa alta del PP i continuem anant d’aquí cap allà en automòbil i menjant peix fresc, que, es digui el que es digui, és més saborós que el peix congelat.

Manuel Vázquez Montalbán, «El ‘Financial Times’» (Avui, 30 de setembre del 2000)

De vegades pel març, l’aire es tornava tebi.
Ales d’abril somreien a frec del campanar,
el bleix del temps gemmat suaument agitava 
els jardins de les cases i els jardins de la sang. 

Maria Àngels Anglada, Kiparíssia (1981)