manyà -ana m i f

Definició

Artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro.

«En els teus afanys, no te fiïs de manyans» (Mallorca): vol dir que en tot convé deixar obrar els tècnics acreditats, i no refiar-se dels aprenents o inhàbils. (A les Balears, un «manyà» també pot ser ‘El qui treballa defectuosament, sense prou coneixença de l’ofici’.)

Etimologia

De manya, probablement del llatí vulgar mania, ‘destresa’, derivat de manus, ‘mà’.

Usos

  • Com sabeu o hauríeu de saber, la gent de la burgesia, o de les classes benestants si preferiu dir-ne així, no acostuma a preguntar «en què treballa ton pare?» o «a què es dedica ton pare?», sinó «ton pare què és?». Es treballa de manyà, de dependent de botiga o de perruquera, però només s’és metge, notari o propietari, que són professions amb prou substància per a omplir un verb tan metafísic com el verb ser.

    Josep Vicent Marqués, Tots els colors del roig. Quasi unes memòries ideològiques (València: Tres i Quatre, 1997), pàg. 9
  • I els manyans                     oh, els manyans!
    De picar mai no es cansen:
    pica que picaràs i s’embruten els dits;
    però fan unes reixes i uns balcons que m’encanten,
    i els galls de les teulades
    que vigilen de nits.
    I són homes cepats
    com els qui més treballin.

    Joan Salvat-Papasseit, «L’ofici que més m’agrada» (Óssa menor, 1925)

Aquesta quinzena

Oficis

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

serenocorreu