empipar v

Definició

1  Enutjar, irritar.

Això, que no hagis dit la veritat, m’empipa molt!

S’ha empipat tant, que em volia pegar!

2  Destorbar, incomodar.

Quan treballa, no l’heu d’empipar.

Etimologia

Derivat de pipa, amb significat primitiu de ‘atipar’, procedent de la idea de conducte, propi de la pipa, que fica alguna substància a la boca, d’on el sentit de ‘atipar-se moralment d’una cosa’.

Usos

  • Ell em va contestar, bé, em va dir, en fi, que es va empipar i que ell no era cap criatura perquè el renyessin, que què m’havia pensat i per l’estil tota l’estona. Jo em vaig empipar i li vaig dir que no n’hi havia per a tant, que jo no el volia ofendre, i li vaig dir que ell era un senyor molt important, el més important del món, me’n reia, entén?, i ell es va empipar encara més i em va dir, no sé com s’ho va fer anar, però, d’allò, que no l’emprenyés i que me n’anés a la merda.  Perdoni que li ho digui així, però eren les seves paraules.

    Jaume Cabré, «Si pensàvem en les runes», dins Faules de mal desar (1974), pàg. 79

Temes i etiquetes