Com he dit, m’aguantava, n’ignoro els motius, però m’aguantava. Jo, tots aquells anys d’estira-i-arronsa entre germans a causa d’ella, m’havia posat sempre al seu costat i m’indignava la baixesa moral que, sense rubor, ens oferien als més joves els grans de la família.

Isabel-Clara Simó, Dones (Alzira: Bromera, 1998)

Potser el va amenaçar, perquè el senyor Solana li podia fer molt de mal, com a tothom. Més valia no tenir-lo per enemic! O potser li va prometre altres compensacions, si s’oposava a aquell festeig. El cas és que l’home semblava fer un estira-i-arronsa. Les tolerava, però no en volia sentir parlar. Ni a casa ni a fora.

Manuel de Pedrolo, Elena de segona mà (1967)