salobre m

Definició

Capa de sal que deixa sobre una superfície l’evaporació de l’aigua salada.

Etimologia

Potser derivat regressiu de salobrós, forma assimilada de salabrós (que té gust de sal, salat), resultat possible d’un encreuament de salat i saborós; o potser també del llatí salebrosus, ‘aspre, rude’.

Usos

  • L’escriptora fa un esforç i malda per tornar a «mirar» de la mateixa manera, quan tot era nou, inèdit, com si fos acabat de néixer. Recuperar l’ànsia davant la sorpresa del sol que s’aixecava darrere un cop de núvol. La mirada insistent, fins que feia mal als ulls, sota el retall de cel, un tros de cel geomètric que veia des de la galeria de casa. Perquè sol volia dir platja, sol volia dir mar. Mar i sorra, olor de salobre que s’intuïa des del pati interior.

    Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 50

Tema de la setmana

Més citacions estiuenques

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 hide_names="yes" native="no"]

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

enxubat -adaginy