Un dels grans misteris sense resoldre de la lexicografia catalana continua essent el per què de l’adjectiu enxubat. Entenguem-nos: no del significat, que és evident (aquest sí que vol dir allò que sembla), sinó de la grafia. Si el diccionari mateix admet que és fill indiscutible del peix («per similitud de sentit amb les anxoves apinyades en un barril»), com és que el continuem escrivint d’una manera tan rocambolesca?
• Pau Vidal, En perill d’extinció. 100 paraules per salvar (Barcelona: Labutxaca, 2009)

Comentaris recents
a ranvespre
No l'havia sentit mai, a quina zona es fa servir? ...
mico filós
*mico és un castellanisme: monet / bugiot (si...
dia feiner
Ara els dies de pantaló vell són els festius... ...
dia feiner
En ma casa també déiem dia de pantaló v...
dia feiner
També dia d'ordi, a Eivissa, alm...