didal m

Definició

Peça tubular, sovint tancada en un extrem per un casquet esfèric, de metall, de vori, etc., usada en cosir per a protegir el cap del dit que pitja l’agulla, generalment amb pics o sotets a la superfície per a evitar que l’agulla rellisqui.

Etimologia

Del llatí digitale, mateix significat, derivat de digitus, ‘dit’.

Usos

  • Hi va portar tauletes i tisores i agulles de cosir de tota mena i ganxets de moltes mides per fer les puntes dels enagos. I sedes precioses. I didals —en tenia tres dotzenes i quan va morir en van trobar bastants de foradats, amb forats petits, de tant empènyer l’agulla, de tant cosir sense parar.

    Mercè Rodoreda, «La sala de les nines», dins La meva Cristina i altres contes (1967)