Com hem vist, la Guerra de Successió al País Valencià es va plantejar en termes de vertadera lluita de classes: de les classes populars contra les dominants. Per tant, la derrota de Carles d’Àustria fou la derrota de les aspiracions dels camperols i de la gent humil valenciana, la qual cosa implicà una nova reafirmació del règim senyorial quan tan sols feia catorze anys d’un altre important revés per al camp valencià: el fracàs de la Segona Germania. La batalla d’Almansa ratificà el desastre sofert pels llauradors de les comarques meridionals durant la revolta de 1693, la qual cosa, probablement, pot explicar l’origen de la dita popular: «Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança». A partir d’ara hi hauria un nou enduriment del règim senyorial, que una vegada cicatritzades les ferides de la guerra successòria, seria la principal causa de nous i importants avalots.

Manuel Cerdà i Pérez, Els moviments socials al País Valencià (València: Institució Alfons el Magnànim, 1981), pàg. 34