rònec -ega adj

Definició

Dit d’una casa abandonada, d’un camp erm, d’un indret o paratge inhospitalari, de mal estar-hi o viure-hi a causa del seu estat d’abandó, ruïnós, malsà, etc.

Teniu una cuina molt rònega; m’estimo més no entrar-hi.

Quin paratge més rònec!

Usos

  • Ja llavors La Vanguardia era instal·lada al carrer de Pelai, on encara és avui, i el seu propietari anava adquirint successivament tot de cases rònegues tocant amb la seva pels darreres al carrer de Tallers.

    Gaziel, Història de «La Vanguardia» (1884-1936) (París: Edicions Catalanes de París, 1971), pàg. 49

Tema de la setmana

Gaziel va ser director de La Vanguardia els anys trenta. Trenta anys després, el 1964, va escriure una personalíssima Història de «La Vanguardia», d’on traurem els exemples que veurem aquests dies.

Enllaços