marmanyer -a

Definició

1  (m i f)  Persona que revèn la verdura, la fruita, els ous, etc., que porten els pagesos de fora.
2  (f  fig.)  Dona xerraire i embullosa.

Etimologia

Alhora amb la variant marmany, derivat del català antic merme, ‘minvant, mancat’, i aquest, del llatí minimus, ‘mínim’, amb el sufix col·lectiu -anya, -any.

Usos

  • El mes d’abril de 1917 va pujar a casa una marmanyera amiga de la família i, sense preàmbul, em va dir: «Xiquet, t’hem de casar». Va començar a donar-me sabó: que era treballador a carta cabal, ben plantat, eixerit… que faria contenta la pubilla més exigent… que ella en coneixia una que estava boja per mi… Per interrompre aquell torrent d’elogis i rucades vaig preguntar, sense cap interès: «Qui és?». I ella va cridar: «La Moreneta del Pastor». I aquí entra la vostra mare en la meva biografia.

    Tomàs i Teresa Pàmies, Testament a Praga (Barcelona: Destino, 1971), pàg. 81

Aquesta quinzena

Oficis

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

correufanaler -a