tafaneig m

Definició

Acció de tafanejar.

Sempre mirava pel forat del pany per pur tafaneig.

tafanejar  v

Exercir algú la seva curiositat en coses que no li haurien d’importar, en afers d’altri.

Què hi tafanegeu, al meu despatx?

Usos

  • La Providència va voler que aquell campi qui pugui no generés cap disgust abans que Lluís Betriu posés els peus al búnquer amb l’encàrrec de crear-hi les exigibles condicions de seguretat. Ara, el mateix llegendari cap de la secreta [andorrana] ha estat encarregat de formar una unitat que, segons s’assegura, té prohibit qualsevol tafaneig polític, amb la qual cosa els polítics rojos, els ecologistes, els sindicalistes, les dones migrants, els columnistes de la premsa i altra gent de mal viure poden dormir tranquils amb el consol que si algú els punxa el telèfon no serà la Unitat Central d’Informació.

    Àlvar Valls, «Arriba la intel·ligència nacional» (El Periòdic d’Andorra, 20 d’abril del 2001)