campaner -a m i f

Definició

1  Persona que fa i instal·la campanes.

2  Persona que té a càrrec seu de tocar les campanes d’una església, etc.

Etimologia

Del llatí tardà campana, mateix significat, abreviació de vasa campana, ‘vasos de Campània’, regió italiana d’on provenia el bronze de més bona qualitat.

Usos

  • En aquells temps, en els campanars hi havia campanes que eren servides per molt bons campaners. Hi havia campanes per a fer tota mena de drings. Les batallades per al toc de fi —el toc que exigia la mort d’un senyor, o senyora, ric, important o distingit— eren patètiques, trèmules, espaiades i emocionades i per a arribar-hi calia la col·laboració de la sensibilitat del campaner. Quan se sentia el toc de fi, sobre la vila es feia un gran silenci i l’aire vibrava com si l’estiressin. Un bon toc de fi valia vuit ralets.

    Josep Pla, «La substància» (El meu país, Barcelona: Destino, 1968), pàg. 388

Tema de la setmana

Oficis

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

mostassafcirabotes