bonancenc -a adj

Definició

Caracteritzat per la bonança, amb bonança.

Aquests últims hiverns han estat bonancencs.

bonança  f

1  Estat tranquil de la mar.

S’assossegà la mar i féu bonança.

2  Temps bo, de temperatura suau, serè i tranquil.

«Perdre’s en bonança»: fracassar en coses que no tenen cap dificultat (Menorca).

Usos

  • Un dia que anava cap a Toluca em va temptar un trencall inconegut a la dreta de la carretera i m’hi vaig endinsar. Menava al poble de Cuajimalpa, que semblava remot en el temps i era difícil d’acceptar que tota aquella porció de segle divuitè fos a vint-i-cinc quilòmetres del Districte Federal. Com a pintor, tothora m’han seduït els temes senzills, sense gaire manipulació humana, i el poble de Cuajimalpa, bonancenc, tot ell fet un culte enorme a la immobilitat, era paradisíacament temptador.

    Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 3 (Barcelona: Pòrtic, 1991), pàg. 147

Tema de la setmana

En record del Tísner

Temes i etiquetes