camatort -a adj

Definició

Que té les cames tortes.

Em van fer seure en una cadira camatorta i per poc que no caic en terra.

Etimologia

De cama (del llatí vulgar camba, mateix significat, d’origen incert, potser preromà) i tort (de tòrcer, del llatí vulgar tŏrcĕre, llatí clàssic tŏrquēre, mateix significat).

Usos

  • En Gori tenia el cap en forma de poal de platja i els ulls rodons d’un al·lot beneit. No estava gras, però semblava a punt de tornar-s’hi; camatort, caminava com si n’acabés d’aprendre.

    Melcior Comes, El dia de la balena (Barcelona: Univers, 2023)
  • A l’abeurador un pagès baixet i camatort, els pantalons apedaçats i lligats amb un cordill, extreia fullaraca amb unes forques. El va saludar amb un Déu vos guard.
       —Sabeu de qui és aquella pesquera?
       —D’en Met, el marxant, l’ha comprada fa poc… Goiteu com ha quedat tot això, l’aigua é molt traïdora. —Els esclops li anaven balders i es va repenjar a la forca—. Hem de mirar d’esgarrapar un bocí del que és bo perquè el mal ja arriba sol…
       —Quan ve, el marxant?
       L’home va dibuixar una ganyota de desconeixement.

    Núria Esponellà, Una dona d’aigua (Barcelona: Columna, 2013)

Tema de la setmana

Mots compostos amb parts del cos. Més mots compostos amb cama són camacurt, camallarg, lligacama i la locució a camacreu.

Enllaços