L’endemà, a les sis del matí, es va alçar per anar a munyir la Margaret Thatcher, una vaca canadenca que havia acabat de parir. Feia sis dies que li havien deslletat el vedell, que havia sortit culgròs, i l’havien venut a bon preu a un tractant del poble del costat.

Xuan Bello, Història universal de Paniceiros (Martorell: Adesiara, 2008), traducció de Jordi Raventós, pàg. 84

Aquest pub, pròxim al carrer d’Enmig i a l’institut Ribalta, solia ser en altre temps el nostre centre de reunió. Les cerveses d’importació, la ginebra de marca, el volum suau de la música, creaven un ambient idoni per a fer-la petar, per a comentar les darreres novetats en llibres i pel·lícules i per a idear plans de futur o de cap de setmana. Ara, però, només ens hi deixàvem caure el Gabriel i jo, i ja no era el mateix. Els altres tenien dona i fills, o simplement aquests culgrossos s’estimaven més de marxar recte a casa en sortir de la feina i escarxofar-se en la indolència del sofà i la tele.

Carles Bellver Torlà, La vida canina (València: Brosquil, 2005)