—Mira’m si bull l’aigua —li diu sa germana.
   —És que sóc la teva criada? —replica ella. Però aixeca la tapa de l’olla.— Encara no.
   No ha agafat l’eixugamà per evitar cremar-se amb la nansa metàl·lica, que deu estar molt calenta, sinó que s’ha estirat la màniga de la dessuadora i l’ha doblegada per protegir-se els dits.
   —Et faràs malbé el jersei.
   —Sempre m’has de criticar? —replica la Sònia, mig en broma—. És que tot et sembla malament.

M. Mercè Cuartiella, L’afer marsellès (Barcelona: Ara Llibres, 2014)

D’entre les escasses fotografies que guardo d’abans de la guerra, n’hi ha un parell que no sé qui me les va fer, totes dues a la vorera de l’avinguda Gaudí tocant a Cartagena, davant el Savoy, el bar que llavors menaven els avis. En una se’m veu conduir un cotxet de joguina mogut a pedals, sota la vigilància de la meva mare. I a l’altra, amb el cabell tallat al zero i un eixugamans penjat del braç, com un cambrer professional.

Joaquim Carbó, Pantalons curts (Barcelona: Ara Llibres, 2013)