Definició
1 Ni mica, en cap quantitat.
Has menjat carn? Gens.
2 (sovint seguit de la preposició de) Quantitat o intensitat mínima, no existent realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d’una negació, una exclusió, una interrogació o una suposició.
No té gens de paciència. Aquests papers, si fa gens de vent, se’ls emportarà. No és gens eixerit. Si fos gens intel·ligent, ja ho hauria comprès.
Etimologia
Del llatí gĕnus, ‘gènere, mena’, que, reforçant sobretot frases negatives o interrogatives, es gramaticalitzà en el sentit adverbial de ‘cap mena o gènere’ d’alguna cosa o acció.
Usos
La furgoneta de la poli patrulla pel cel
Dolors Miquel, Gitana Roc (Gaüses: Llibres del Segle, 2000)
apresant estrelles,
ara acaba de demanar el carnet a Venus
—la situació és tensa—
perquè hi ha un nacional d’amagat
amb ganes de brega
que acaba d’obrir un expedient
a Cassiopea
per conduir amb el carnet CADUCAT
de fa mil micres de segles.
El cas és que, a la Gitana, les policies
no li fan gens de gràcia,
Ni que siguin celestes!
(On hi ha un policia hi ha un problema.)És fascinant, el procés pel qual cedim una mica, només una mica de llibertat, i de sobte ja no ens en queda gens. Fascinant i aterridor. És una criatura exigent, la llibertat. Has de voler-la sencera, estimar-la quan fa mal i quan demana i quan no t’és donada, o has de renunciar-hi totalment.
Bel Olid, «Ni un pas enrere» (El Temps, 18 de desembre del 2017)
Tema de la setmana
Mots que fan de mal traduir que trobem a No val a badar. Més de cent mots catalans intraduïbles, el darrer llibre de Jordi Badia i Pujol (publicat per Rosa dels Vents). Al primer enllaç trobareu el capítol que dedica al mot gens.