Quan prem el comandament del cotxe ja té tot el sol a la pell i el mar al mirall de les ulleres. L’horitzó és caribeny. Camina amb el para-sol plegat a l’espatlla, inspirant la barreja de la pròpia olor de crema amb la de l’aire salabrós.

Marta Rojals, L’altra (Barcelona: RBA La Magrana, 2014)

A migdia pujàvem a una esplanada i rebíem la sopa: un líquid espès, ocre i salabrós, on, amb una mica de sort, hi suraven alguns brins d’una carn de cavall tan dura que no podia mastegar-se. Sense temps per pair havíem de tornar a picar i carregar, fins que es feia de nit; llavors retornàvem al camp al ritme del trot.

Melcior Comes, La batalla de Walter Stamm (Barcelona: Destino, 2008)