Definició
Arbre caducifoli de la família de les ulmàcies (Celtis australis), de capçada arrodonida i densa, de fulles asimètriques, serrades i aspres i de fruits drupacis i comestibles, anomenats lledons.
La fusta flexible del lledoner s’ha utilitzat tradicionalment per a fer forques, jous i mànecs d’eines diverses: destrals, aixades, corbelles, etc.
També: llidoner, allidoner, llirorer, lledó, lladoner
Etimologia
De lledó, del llatí vulgar tardà loto, -ōnis, derivat del llatí clàssic lotus, i aquest, del grec lōtós [λωτός], ‘lledoner’, entre altres plantes; primitivament el nom designava l’arbre i no pas el fruit.
Usos
Si alguna vegada en veieu una [de papallona del lledoner o Libythea celtis], atureu-vos i contempleu-la tota l’estona que pugueu: és tímida i fugissera, ràpida i nerviosa. Com les fulles del lledoner, té les ales serrades, retallades, amb una forma ben curiosa (els entomòlegs inexperts pensen que les té esquinçades). Les veureu tan sols un moment: de seguida desapareixerà en una fulgurança ràpida, deixant en l’aire escatades ataronjades. És un moment, un sospir, quelcom de vibràtil i ple de vida. El lledoner encarna papallones que, de tan vaporoses, semblen paper…
Martí Domínguez, «Gallard lledoner» (El Temps, 20 d’abril del 2004)«De qui portes dol, Angelet Gorravermella?». Ell passa a frec de la roca, com si no l’hagués sentit, continua trescant capcot, tustant les pedres amb la mangala de lledoner. Encara que el camí és més aviat planer, anys i rocs fan les passes curtes. I el seu bastó les compta totes.
Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs (Barcelona: Proa, 2013)
Tema de la setmana
Noms d’arbres. El mot d’avui és un suggeriment de Cesc Prat, de Sabadell.