Gustar v. tr. Sentir goig, un viu plaer. Amb l’esmortzar que més hi gusto, a l’hivern, és amb els cols-i-trumfos que han sobrat de la nit abans passats per la paella.
Prà cticament desplaçat pel castellanisme disfrutar.
El meu padrà matern, Ignasi Esteve i Vidal, nat a Peramola l’any 1881, no «disfrutava» mai en res ni amb res, sempre hi gustava: hi gustava quan es menjava una arengada, hi gustava quan s’escalfava al foc de casa a l’hivern o parava la fresca a l’estiu, hi gustava quan anava a la fira d’Oliana, per Tots Sants, o a l’aplec de Santa Llúcia a Tragó… I com el meu padrÃ, tots els altres padrins i padrines del veral peramolà i olianès.
Josep Espunyes, Món rural. Mots que es perden (La Seu d’Urgell: Salòria, 2018), pà g. 119-120
Comentaris recents
clucull
El meu home és de Ponts i ell i tota la seva famÃ...
ca la Quica
Una expressió semblant o equivalent que he sentit...
enteniment
Totalment d'acord Joan. Jo sempre he sentit la par...
güell
Moll diu que Güell és el nom d’un poble ribago...
enteniment
Respecte a la paraula de hui, "enteniment", sempre...