Definició
Arbret caducifoli de la família de les ramnàcies, de branques en ziga-zaga, fulles ovades o oblongues, dentades i d’un verd lluent, flors petites groguenques, en glomèruls axil·lars, i fruit carnós, originari de l’Àsia central i cultivat pels seus fruits, els gínjols (Ziziphus jujuba).
Etimologia
De gínjol, del llatí vulgar zizŭlu o djinzŭlu, variants del llatí zizĭphum, i aquest, del grec zízyphon [ζίζυφον], mateix significat, amb influx de noms de plantes semblants, com grèvol (ll. vg. acrifŭlum) i ginebre (ll. vg. jinipĕrus).
Usos
Recentment, a Barcelona, la defensa d’un ginjoler afectat per un projecte urbanístic ha sotragat la consciència ciutadana, i les mobilitzacions han aconseguit que l’arbre fos salvaguardat, per damunt dels interessos especulatius. Un altre exemple emblemàtic és el de la reacció que va desencadenar el pla per talar el Pi d’en Xandri, a Sant Cugat del Vallès.
Martí Boada, «Giono, sembrador de compromisos», epíleg a L’home que plantava arbres, de Jean Giono (Barcelona: Viena, 2008), pàg. 71La tenora i el tible, instruments tradicionals de cobla, es construeixen amb el tronc del ginjoler. El lutier Pau Orriols, de Vilanova i la Geltrú, explica que es treballa amb arbres de més de 100 anys, el tronc es talla en quatre parts i la part del centre no s’utilitza. Un cop tallades, han de reposar un mínim de 10 anys.
Carme Bosch i Cristina Bota, Guia del recol·lector. Remeis i usos de les nostres plantes i bolets (Barcelona: Viena, 2013)
Tema de la setmana
Noms d’arbres