Però si un record em queda molt viu d’ella és del dia que ens va dir, a l’hora de dinar, que volia aprendre de conduir, que la decisió estava presa. La decisió està presa, ho va dir amb aquestes paraules, unes paraules que només podia haver llegit en els seus llibres: la decisión está tomada, segurament. Que ho aniria fent de mica en mica, quan no hi hagués feines al tros, i que si el pare no la volia acompanyar, baixaria a l’autoescola amb l’autobús de línia i pujaria amb el carter. I mon pare, no sé per què, no l’hi va voler acompanyar.

Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera (Barcelona: La Magrana, 2011)

Com les rodades del carro d’en Marçal, que ha deixat la dona encara arraulida dins dels llençols per anar a vigilar el tros. Ara que el sol encara és mandrós, és el moment de collir els tomàquets i llaurar la terra per als enciams. Després, al pic del migdia, tot costa més.

Imma Cabré, Els senyors del poder (Maçanet de la Selva: Gregal, 2013), pàg. 11